Vinílic

Producte resultat de la polimerització clorur de sodi (sal) i petroli o gas natural. Té comportament termoplàstic, motiu pel qual es poden fabricar materials flexibles.

Al 1.930 es va descobrir que el PVC podia absorbir plastificants i estabilitzadors que varen ajudar a produir productes comercialitzables.

El clorur de polivinil va néixer l’any 1.835 a Alemanya i el 1.938 s’inicia la producció a gran escala.

Els usos més habituals són en hospitals i clíniques, centres educatius, residències, sales d’exposicions, naus industrials, hotels, entre d’altres.

Al mercat podem trobar aquest material en els següents formats:
Rotllo de 183 a 200 cm d’amplada i gruixos de 2 a 3,4 mm. Poden ser homogenis o heterogenis segons necessitat d’ús.

El PVC en rotllo es fabrica també com a paviment dissipatiu i conductiu, per tant el seu ús és molt emprat en zones amb maquinària i quiròfans.

A més, el paviment de PVC el podem trobar en diversos formats: en rotllos de 1,83 m o 2 m d’amplada amb gruixos de 2 a 6 mm; i en llosetes de diverses mides de 2mm de gruix i en llosetes o lamel·les autoportants de 5 mm. Aquestes últimes es dissenyen amb aspecte de fusta.